El Musclo del Delta de l’Ebre, amb nom científic Mytilus Galloprovincialis, és una espècie de musclo del mar mediterrani, un producte únic i reconegut per la seva qualitat i sabor, gràcies a les condicions úniques de les aigües del Delta de l’Ebre.
Aquest marisc ha esdevingut un símbol de la sostenibilitat i la producció local, amb un fort arrelament a la tradició aqüícola de la zona. En aquesta pàgina trobaràs tota la informació científica, geogràfica i històrica relacionada amb el Musclo del Delta, així com estadístiques de producció i dades actualitzades.
Els orígens del cultiu de musclos al Delta de l’Ebre es remunten a principis del segle XX, quan es van començar a utilitzar les aigües tranquil·les de les badies del Fangar i els Alfacs per a la cria d’aquest producte, que es van començar a recollir per les roques, i que a dia d’avui, es crien en vivers de les costes del Delta de l’Ebre.
No obstant això, va ser durant les dècades posteriors que la producció de musclos va esdevenir una activitat econòmica clau per a la regió, gràcies a les condicions ambientals òptimes que ofereix aquesta zona.
A diferència de les pràctiques de cultiu més industrialitzades d’altres regions, els musclos del Delta es continuen criant seguint tècniques tradicionals, amb un fort enfocament en la sostenibilitat i el respecte per l’entorn. Aquesta forma de producció permet garantir un producte de qualitat excepcional, mantenint l’equilibri ecològic de la zona.
La campanya del Musclo del Delta sol començar a mitjans d’abril, coincidint amb l’augment de la temperatura de l’aigua, que és un factor crucial per al creixement òptim dels musclos. Aquesta temporada s’allarga fins a prinicipis/mitjans de setembre, depenent de les condicions climàtiques i del ritme de producció. És important saber que si menges musclos fora d’aquesta temporada, per molt que t’ho diguin, no són Musclos del Delta de l’Ebre, ja que només es poden produir durant aquest temps i per tant, no n’hi ha.
Si t’interessa saber-ho tot sobre la temporada del musclo, fes clic aquí.
Sabíes que… Només al Delta de l’Ebre, la producció global de musclo és de 700 tones anuals?
El Musclo del Delta de l’Ebre destaca per una sèrie de característiques que el fan diferent d’altres musclos produïts en altres regions del món. Aquestes característiques són el resultat de les condicions úniques de les aigües del Delta, així com de les pràctiques de cultiu sostenibles utilitzades per les depuradores associades.
Els musclos del Delta solen tenir una mida d’entre 65 i 40 peces/kg, els musclos d’altres regions poden tenir una forma més compacta o arrodonida.
La closca dels musclos del Delta té un color negre intens o gris fosc, amb reflexos brillants, els altres musclos poden tenir un color més apagat o grisós, amb menys brillantor.
La carn del musclo del Delta és coneguda per ser més carnosa i ferma, amb una textura sucosa, els musclos d’altres regions poden tenir una carn menys ferma i més aiguosa, degut a la diferència en l’alimentació i les condicions de cultiu.
El sabor del musclo del Delta es distingeix pel seu equilibri de salinitat i frescor. Gràcies a la barreja d’aigua dolça del riu Ebre i l’aigua salada del Mediterrani, els musclos d’altres regions, tendeixen a tenir un gust més fort i salat.
Les closques dels musclos del Delta es desenvolupen de manera homogènia i uniforme, amb poques irregularitats, els musclos d’altres regions poden tenir closques més rugoses o desiguals.
Els musclos són coneguts per ser una font excepcional de nutrients essencials, i el Musclo del Delta no n’és una excepció, 24g de proteïnes cada 100g de musclo, gran font de minerals com el zinc, ferro, seleni i fòsfor i un producte baix en greixos.
Mytilus galloprovincialis
Mytilus galloprovincialis
El Delta de l’Ebre ofereix les condicions òptimes per a la producció de musclos gràcies a la seva geografia única, amb dues grans badies protegides: la Badia dels Alfacs i la Badia del Fangar. Aquestes zones són considerades ideals per al cultiu de musclos degut a la seva aigua salobre, tranquil·litat, i l’abundància de fitoplàncton, que és l’aliment principal dels musclos.
És la badia més gran del Delta de l’Ebre, amb una extensió d’uns 50 km².
La combinació d’aigua dolça provinent del riu Ebre i l’aigua salada del Mediterrani crea un entorn únic que afavoreix el creixement ràpid dels musclos.
En aquesta badia es produeix aproximadament el 60% dels musclos del Delta.
La Badia del Fangar, situada al nord del Delta, és més petita però igualment productiva, amb uns 30 km² de superfície.
Les aigües són tranquil·les i riques en nutrients, proporcionant un entorn òptim per a la cria de musclos de gran qualitat.
Aproximadament el 40% de la producció de musclos prové d’aquesta badia.
El cultiu del Musclo del Delta segueix un procés tradicional i sostenible que comença amb la captació de les llavors de musclo a les aigües de les badies i acaba amb la seva collita manual. Tot el procés es basa en tècniques respectuoses amb el medi ambient i sense l’ús de productes químics.
Les llavors s'adhereixen a les cordes netes deixades expressament per a fer la captació, anomenades col·lectors.
Les llavors creixen durant aproximadament 12 mesos en cordes submergides, alimentant-se exclusivament del fitoplàncton present en l’aigua.
Un cop han assolit la mida comercial, els musclos es recullen a mà o amb màquines especialitzades, assegurant que el producte arribi fresc i en perfectes condicions.